Efectivament! fets i no paraules!!; semblava només eslogan de campanya o frase feta, però tal i com alguns ja sabiem, era una manera de ser i d'actuar.
Efectivament, s'ha de tenir molt clar quins són els interessos que han d'estar per davant de qualsevol altra cosa i el President Montilla, ha tret matrícula d'honor a l'examen; ahir a la clausura del 11è Congrés del PSC, va fer un gran discurs deixant clar varies coses a diferents oients.
Per un costat, va demostrar al senyors de CiU, que Catalunya és molt intel·ligent i que no diferencia entre catalans bons i dolents, o de primera i segona o els que parlan bé o malament el català; en canvi sí saben diferenciar, entre partits que lluiten pels interessos de Catalunya i els que fan la seva pels seus interessos personals. Coincideixo totalment amb les paraules del Presisent, lliçons de Català, totes, lliçons de Catalanisme, cap ni una.
Per un altre costat, va deixar clar, com a Primer secretari, que el PSC té uns objectius i una línia de treball clara i que de moment ho vol fer de la mà dels companys del PSOE, sempre amb la autonomia de prendre les seves pròpies decisions de la mà de la seva comissió executiva i dels seus militants.
Per últim el missatge pels ciutadans de Catalunya; Catalunya pot estar tranquil·la, ja que té una gran President, que no anteposa interessos de partit i axí es demostra en la gran frase: "José Luís te queremos, pero queremos más a Cataluña"; i és així quan es tracta del país, el PSC i el seu Primer secretari, com a President de la Generalitat, lluitará per aconseguir el millor finançament i millores en general per Catalunya, perque així es va votar amb l'estatut, perque així ho vol el poble de Catalunya i perque está convençut de que ha de ser així; per tant està clar, tenim un bon President i encara donarà més sorpreses a molts; ..., efectivament: FETS!!
7 comentarios:
Ei Ramón, tú sí que sabes. Amb les ganes que tenia jo de trobar la foto a la que es demostra que el nostre estimat president també sap riure i a més té un somriure clar i sincer. Gràcies per la teva crónica i gràcies per la foto.
amb tot el meu carinyo, el discurs són paraules, no fets. Com deia al meu blog espero que siguin veritat, però si considerem que fer un discurs està dins dels fets anem malament.
si parlem de significats de diccionari está clar, que tens raó, el discurs no són fets, sinò paraules; però crec que en l'exposició del que dic, queda clar, que quan dic que s'ha demostrat els fets, és perque s'ha dit les coses pel seu nom i la posició del President i del PSC ha quedat clara davant de Zapatero. Ara si es veritat que els que pensen que el PSC la única cosa que pot fer per diferenciar-se és crear grup propi o votar diferent, per la meva part s'equivoquen, encara que pot ser una opció, quan així sigui necessari o es cregui oportú.
gràcies per les teves paraules i ja es veurà...
Con todo mi cariño os digo que la creación de grupo propio es un error, seguramente me equivoque como en tantas cosas pero asi lo creo. Molt gracies Ramón
Amic Ramon, Durant un dels temps “morts” del congrés, varem tenir la oportunitat de parlar amb en Jordi Pedret sobre el tema del grup parlamentari propi, i va apuntar un parell de coses que fan que aquesta opció no sigui recomanable.
La primera i més important es el fet de que d’aquesta manera, el grup parlamentari que tancaria totes les intervencions per ser el grup amb més diputats, seria el PP, la qual cosa ja es veu d’entrada que no afavoreix precisament.
I la segona és que dins de la comissió on es prenen les decisions, el PSC hi te onze diputats que donen la seva opinió la qual incideix directament en la presa de decisions.
Per altra banda ja han sortit veus, del PSOE es clar, que diuen que si el PSC opta per tenir grup propi, serà l’hora de crear la Federació Catalana del PSOE, la qual cosa seria tornar enrere 30 anys i acabar amb tota la feina fet en aquest sentit.
A més a més, fixem-nos que els qui ens reclamen més sovint aquesta possibilitat són, principalment, els nostres rivals, segurament per allò de dividir i vèncer. La meva opinió es de que la unió fa la força.
Ramon és evident que entenc el sentit del teu escrit, però precissament el que plantejo és això que quan arribi la data, ja falta poc, de pactar el nou sistema, és quan es veurà la capacitat d'influència en el govern central, sincerament espero que molta, i en cas de que no sigui possible un bon finançament veure com es reacciona. Sobre el grup parlamentari és una decisió lògicament del vostre partit i estic d'acord que aquest no és l'element central. Jo parlo òbviament de finançament, competències i respecte.
efectivamente Luís i Joan, yo tb parto de esta postura en la que no creo en la creación del grupo propio, pero que como nuestros delegados en el congreso han decidido, queda a la decisión de la c. ejecutiva si en algún momento se considera necesario.
Pere,estic totalment d'acord am tú. El més important és ara el finançament i complir amb l'estatut; per tant, jo crec que amb la posició ferma de tot el govern i si tenim sort i Ciu no s'en va per les branques es possible que sorti bé.
Publicar un comentario