miércoles, 5 de noviembre de 2008

yes we can!, yes we did!, we have overcome!

Después de tiempo vuelve con este post y como la mayoría, me hago eco de la notícia..., OBAMA PRESIDENTE.

Sólo quiero destacar la parte más humana, ya que todo lo que significa ya se ha destacado en noticias, especiales, blogs diversos, etc...;

Efectivamente, cómo dice el encabezado, hay ciertas frases que resumen la jornada electoral y todo el proceso vivido ayer en Estados Unidos:

Yes we can (sí podemos), yes we did(sí lo hicimos) y we have overcom (lo hemos conseguido); y así es lo hemos conseguido, hemos podido llegar a ver cómo una de las democracias más antiguas ha roto todos los prejuicios del pasado y ha dado la oportunidad para ocupar la casa blanca a un afroamericano...;

Obama, ha sido comparado con Keneddy, en varias ocasiones, y así es, ya que recordando su discurso(de Keneddy), en 1961, dijo "que era el momento en el que una nueva generación tomará la antorcha", y cogiera el testigo que el pueblo le daba para realizar el cambio que la sociedad americana necesitaba; así hoy vuelve a ser ese momento.

Por último recordar a Luther King, cuando en su discurso de 1963, decía "tengo un sueño: sueño en el día en que todos los hombres sean iguales..." y tb, "cuando repique la libertad y la dejemos repicar en cada aldea y en cada caserío, en cada estado y en cada ciudad, podremos acelerar la llegada del día cuando todos, negros y blancos, judíos y cristianos, protestantes y católicos, puedan unir sus manos y cantar las palabras del viejo espiritual negro:'¡Libres al fin! ¡Libres al fin! ¡somos libres al fin'."
Obama toma el testigo de Keneddy y el de Luter king y dice: "gracias! el cambio no era ganar las elecciones, sino que empieza a partir de hoy"; Así ya no habrá estados rojos, ni estados azules, sino unos estado unidos y más libres.
Está claro, que Obama tampoco será el salvador del mundo, ni el que solucione en dos días la herencia de Bush, pero auqnue llegue un día en el que ya no sea tan aclamado, el soñador(luther king) habrá conseguido su sueño y el sueño (Obama), está vivo...; los cambios importantes perviven en la historia.

¡¡¡¡FELICIDADES A LA SOCIEDAD AMERICANA!!!, EL CAMBIO HA LLEGADO

sábado, 26 de julio de 2008

Grandes noticias; reacciones incomprensibles


Todos los días escuchamos noticias, unas buenas otras malas, pero la característica que las une es que no sorprenden.

Pero hace unos días, he escuchado una que creo que es importante destacar. El institut Dexeus, ha realizado de manera gratuita intervenciones de reconstrucción de los órganos genitales a dos mujeres subsaharianas, en concreto de Gambia y Costa de Marfil; esto considero que es algo importante, ya que no debemos nunca olvidarnos, que lo importante es denunciar este trato vejatorio que reciben muchas mujeres en varios países del mundo y hacer todo lo que podamos para conseguir erradicarlo, pero a la vez, está claro que es muy importante, que un equipo de médicos hayan realizado de manera pionera en Cataluña este tipo de operaciones que suponen algo más que una actuación médica, y que nos indica que detrás del frío laboratorio y de la sobria sala de operaciones, se encuentra un grupo de personas que se dedican a devolver la dignidad a unas mujeres, a las que sin ningún sentido, ha sido arrebatada.

Por otro lado, y para concluir la noticia, he leído comentarios sobre este hecho, en los que hay personas que hacen comparaciones con el retraso de ciertas operaciones en Cataluña; es verdad, que tienen una gran importancia también y además es totalmente comprensible la actitud de personas que llevan meses esperando una operación y pasando malos momentos, pero también es verdad que no es comparable, a mi modo de ver, una operación de rótula (algo muy importante, no lo niego), con devolver a unas mujeres, físicamente la sensibilidad, mentalmente, la dignidad; está claro que hay mucho que hacer para solucionar los problemas de todos en general, pero si abrimos bien los ojos, lo que vemos aquí es unas mujeres que han venido a Cataluña buscando algo distinto a lo que conocían y por suerte, han encontrado un mundo diferente..., un mundo mejor.

lunes, 21 de julio de 2008

PRESIDENT MONTILLA! Fets i no paraules


Efectivament! fets i no paraules!!; semblava només eslogan de campanya o frase feta, però tal i com alguns ja sabiem, era una manera de ser i d'actuar.

Efectivament, s'ha de tenir molt clar quins són els interessos que han d'estar per davant de qualsevol altra cosa i el President Montilla, ha tret matrícula d'honor a l'examen; ahir a la clausura del 11è Congrés del PSC, va fer un gran discurs deixant clar varies coses a diferents oients.

Per un costat, va demostrar al senyors de CiU, que Catalunya és molt intel·ligent i que no diferencia entre catalans bons i dolents, o de primera i segona o els que parlan bé o malament el català; en canvi sí saben diferenciar, entre partits que lluiten pels interessos de Catalunya i els que fan la seva pels seus interessos personals. Coincideixo totalment amb les paraules del Presisent, lliçons de Català, totes, lliçons de Catalanisme, cap ni una.


Per un altre costat, va deixar clar, com a Primer secretari, que el PSC té uns objectius i una línia de treball clara i que de moment ho vol fer de la mà dels companys del PSOE, sempre amb la autonomia de prendre les seves pròpies decisions de la mà de la seva comissió executiva i dels seus militants.


Per últim el missatge pels ciutadans de Catalunya; Catalunya pot estar tranquil·la, ja que té una gran President, que no anteposa interessos de partit i axí es demostra en la gran frase: "José Luís te queremos, pero queremos más a Cataluña"; i és així quan es tracta del país, el PSC i el seu Primer secretari, com a President de la Generalitat, lluitará per aconseguir el millor finançament i millores en general per Catalunya, perque així es va votar amb l'estatut, perque així ho vol el poble de Catalunya i perque está convençut de que ha de ser així; per tant està clar, tenim un bon President i encara donarà més sorpreses a molts; ..., efectivament: FETS!!

martes, 8 de julio de 2008

possiblement..., poc oportú; possiblement..., necessari



Avui només vull escriure aquest post, per comentar la concentració "65 minuts contra la jornada laboral de 65 hores".


Aquest dissabte es va convocar una concentració davant la seu del parlament europeu a Barcelona, en la que vam assistir un grup de joves socialistes-progressistes i quelasevol que es va voler afegir contra la directiva, que significa un retrocés en els avenços de la dignitat laboral i de tot el que s'havia aconseguit fins ara.


En conclusió, es possible que no fos el moment oportú per realitzar la concentració, que l'organització l'hauria d'haver pensat millor o que només ens tindriem que haver sumat a les concentracions de plataformes, que es faran després d'estiu, però pensem que encara que tot això sigui cert, hem demostrat que els joves ens movem, que estem preocupats pel retrocés social que suposa la directiva i que volien sortir a dir NO AL RETROCÉS, l'abans possible, encara que les plataformes o la resta de ciutadans primer es vagin de vacances.

martes, 1 de julio de 2008

65 hores ni parlar-ne!: Qualifiquem de greu regressió social l’eurodirectiva del temps de treball


La JSC-Barcelona en col·laboració amb la JSC organitza una concentració de rebuig a l'euro directiva del temps de treball el proper dissabte dia 5 de Juliol a les 18.00hh davant de la seu de les Institucions Europees al Passeig de Gràcia 90 (amb Provença). La concentració de 65 MINUTS CONTRA les jornades laborals de fins a 65 HORES que possibilita la directiva esperem que sigui un acte obert de compromís ferm amb la dignitat laboral i els drets dels treballadors

viernes, 13 de junio de 2008

El reconeixement

El cap de setmana passat, vam tenir tot el districte d'Horta Guinardó ple d'actes, festes i celebracions repartides per tots els barris; però crec important destacar dos en concret.

Per un costat, al barri de la Teixonera es van fer les festes del barri, festes importants ja que han sorgit de la creació de la nova comissió de festes de teixonera, com sempre amb el suport de Mas Falcó-Penitents, però el més important amb la il·lusió, la feina i l'orgull de treballar un grup de veïns junts amb la resta de veïns, amics i representants del districte que van voler ser-hi amb ells.
Per un altre costat els dos actes d'entitats juvenils, que es van fer per celebrar els seus respectius aniversaris. Així el cau Perot Guinarda va celebrar el seu 25è aniversari i van fer una exposició de fotos i de records al centre cívic del Guinardó; Així també l'agrupament Mafeking es va reunir a laplaça Massies d'Horta per commemorar el seu 30è aniversari, amb jocs, cercavila-batucada, concert i moltes ganes de celebrar junts.
El més important, per tant, d'aquest cap de setmana no és tant detallar i informar d'aquests actes, que també, sinò de la importancia que té, que un barri torni a viure amb il·lusió les seves fetes i que tots els veïns la sentin com a seva, sense fer distincions entre els que creuen que defensen al barri i els que realment ho fan, fent que creixi en tots els sentits; i en segon lloc, que hem de estar molt contents de que dos entitats juvenils més, del districte, hagin arrivat a celebrar els seus 25 i 30è aniversari, ja que la lluita i la feina que fa una associació és molt important, però difícil de mantenir-se al capdavant després de tants anys i més en concret entitats juvenils que fan de la ciutat de Barcelona i en concret del districte Horta Guinardó, territoris importants i amb gent treballadora i amb la il·lusió de combinar l'educació no formal amb la formal, que és igual d'important pel desenvolupament dels joves.

miércoles, 4 de junio de 2008

El "SUPER MARTES"

Llevabamos varios meses con esto del super martes y ¡¡¡por fin!!! ha llegado el punto y seguido..., ya que los demócratas ya tienen prácticamente candidato.
Estas próximas elecciones en Estados Unidos, nos demuestran que también (ellos) son capaces de dar un vuelco al estilo que ha gobernado hasta ahora y al prefil del candidato que hasta ahora se presentaba.
Llegado este punto, sabíamos que fuera quien fuera el candidato/a sería un gran triunfo del partido demócrata, ya que la presidencia podría llegar a manos de una mujer o de un afroamericano.
Al final el candidato parece que será Obama, el que se erige como el gran cambio para el pueblo estadounidense, el que parece que marcará un punto final en la deriba y en el delirio de algunas decisiones de la administración Buh y así lo esperamos desde aquí, esperando entablar nuevamente relaciones internacionales con ellos, no sólo las más básicas de colaboración, que ya las tenemos, sino también la de formar entre todos un mundo mejor sin la necesidad de presentarse ante el resto de mortales como el enviado de Dios que salvará a los pueblos, cueste lo que cueste y a través de una invasión, si la situación lo requiere.
En fin, si fuera americano estaría contento del giro político que se prevee, ganen republicanos o ganen demócratas, pero si hay que posicionarse, está claro, suerte McCain; me quito el sombrero ante la fortaleza de Hillary; pero sin duda: Huracan Obama: Yes, we can: OBAMA PRESIDENTE