Després de 5 anys, puc parlar i dir, amb el major respecte, alguna cosa sobre el fatídic 11/03 del 2004.
No vull parlar dels 4 dies tan intessos que vam viure, sinò anar més allà i fer només un petit esment a lo més important del dia d'avui, a totes les de víctimes mortals i els ferits i a les seves families que van patir el major crim, assassinat i atac que hem vist al nostre estat. (sense desmereixer a la resta de víctimes, totes són víctimes iguals i tots són assassins iguals)
Com he dit només demanar, com molts avui, un minut de silenci, mostres de suport per tots els afectats i continuar lluitant perque un acte tan vil com aquest no torni a passar mai més.
Una vegada fet l'esment general, espero em permeteu recordar de manera especial a una persona.
El dia 11/03 en aquests trens, vam perdre molts amics, companys, o simplement persones que com la resta només estavan fent les seves feines, sense fer mal a ningú, però en el meu cas i la meva familia, vam perdre una gran amiga, amiga de tota la vida que havia viscut molts anys a Barcelona, però en un moment de la vida els seus pares van voler tornar a Madrid.
Ara, no teniem un contacte, dia a dia, però era la nostre amiga, s'havia casat feia menys d'un any i tenia molta vida per endavant. Espero i dessitjo que els seus pares i el seu marit, encara que enten difícil, puguin haver trobat la manera de continuar.
Un record molt especial per tú amiga Begoña!!, no t'oblidarem mai!!
Es fa difícil transmetre aquestes paraules, però crec que era el moment de compartir-lo.
gràcies
1 comentario:
Per sort meva no tenia cap persona que conegués als atemptats, però també he tractat aquest tema per l'impact que va tenir.
http://perenieto.blogspot.com/2009/03/11-m-5-anys.html
Publicar un comentario