Ramón Carrión

"Carta oberta de Ramón Carrión, candidat al Congrés dels Diputats per Horta Guinardó"

2011-11-17T00:14:00.004+01:00

A la darrera setmana de campanya, em vull dirigir a totes les companyes i companys i a tothom que continuï lluitant pel que vol.Primer de tot, vull agrair la possibilitat de ser candidat en aquestes eleccions, és tot un honor, poder donar el meu suport a la companya Carme Chacon, representant a l'Agrupació d'Horta Guinardó.

És un honor i ho considero un REPTE, perquè en aquests moments complicats, jo segueixo pensant en que Rubalcaba no és el mateix que Rajoy, en que no és veritat que tot estigui "dat i beneït" i que encara podem lluitar per aconseguir que el PSC continuï sent el partit guanyador a Catalunya i amb uns resultats millors del que diuen algunes enquestes.

Donant una mirada ràpida a la campanya, està ben clar;Tenim a un PP, que porta 8 anys fent campanyes contra Catalunya i que per tant ha intentat empitjorà les relacions dels ciutadans dels territoris i que ara es passeja pel territori com si res. La seva aportació és afavorir a les grans empreses, deixant de costat a la petita i mitjana i, encara que no ho diuen clar, abaratir l'acomiadament i tornar a models econòmics antics i que ja coneixem els seus resultats (bombolla immobiliària).

D'altra banda, tenim a CiU, que es presenta com la "salvadora" de la pàtria Catalana i que de moment l'únic que ens ha demostrat amb el govern dels millors és, que són els que millor retallen serveis socials, rebaixant qualitat i quantitat en els serveis d'Educació i Sanitat i que continuen com als 23 anys que van estar, qualificant qui és el català bo i qui el dolent , depenen del lloc de naixement o dels orígens de cadascú.
Aquests volen aplicar les mateixes polítiques de dretes que el PP, per això són, com l’estranya parella, que sembla que es barallen, però no poden viure un sense l'altre.

Per últim, dels altres partits, prefereixo no opinar, ja que intenten fer-se amb els vots dels emprenyats, però sense aportar res de nou.

Per fi, trobem el que ens presenta el nostre partit, el PSC i el que aportem amb els nostres germans del PSOE, a la ciutadania.

Presentem una trajectòria en la que hem de recordar les lleis d'avenç social, la millora de les relacions internacionals, la redacció i aprovació del nostre Estatut d'Autonomia i l'aprovació de la Llei de la dependència.Així, els Socialistes Catalans, juntament amb el PSOE, vam aconseguir el millor finançament per Catalunya, que ens ha permès millorar la qualitat de vida de cadascú al territori i que el govern de CiU no ha sabut aprofitar.

En conclusió, ens presentem com a garants dels drets socials, els únics que podem garantir la continuïtat de l'educació i de la sanitat públiques de qualitat.
Ens presentem, com a garants del poble de Catalunya, defensant la millor política i el millor finançament pels nostres conciutadans, mantenint la solidaritat i avançant en el camí, cap a una Espanya Federal.

Ens presentem, per tant, com el partit que presenta millor trajectòria i una bona fulla de ruta per continuar avançant: "amb esforç i justícia social".

Les enquestes donen una situació concreta, però la realitat, serà el dia 20 de Novembre i si ens ho creiem i continuem lluitant el que queda de campanya, el diumenge, podem aconseguir que la majoria dels catalans, tornin a votar socialistes, com vam fer el 2008.

El diumenge 20, podem aconseguir continuar sent el primer partit, guanyar a Catalunya i ajudar a millorar els resultats de Rubalcaba, però només ho aconseguirem si durant tot el dia omplim les urnes, amb el cap ben alt, de vots socialistes; si votem amb decisió a la candidatura que represento i que lidera. Carme Chacon.

PER L'AVENÇ SOCIAL I PER L'AVENÇ DE CATALUNYA... TOTHOM A VOTAR PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA.

Visca Horta Guinardó!Visca Catalunya! I Visca el PSC!

Ramón Carrión

Gracias Presidente Zapatero..., Con Rubalcaba A GANAR!

2011-11-03T14:23:00.002+01:00

Una vez más, empieza la campaña para elegir al gobierno que durante los próximos 4 años gobernará nuestro pais. Ahora que parece que el socialismo está en horas bajas; ahora que que sólo pensamos en crisis; ahora que el Presidente sólo es recordado como el del paro, el de la respuesta tardía a la crisis y otras cosas más que dice la derecha y que parece haber calado...

Pues bien, ahora es cuando se hace inevitable recordar lo que ha supuesto tener durante 8 años un gobierno progresista y en concreto presidido por Jose Luis Rodríguez Zapatero y lo que supondría, continuar teniendo un gobierno con Rubalcaba y las diferencias con lo que significaría tener un gobierno de Rajoy, para España y en concreto para Cataluña.

Lo primero que creo que hay que hacer y yo personalmente quiero hacer es, dar las gracias. Ahora que parece que no está de moda, quiero darle las gracias a nuestro Presidente y compañero por todo lo que ha conseguido:

*Gracias po haber realizado la ley de la memoria histórica, para no olvidar nunca a los que parecían olvidados.
*Gracias por la valentía de ser el líder, que delante de Naciones Unidas, expuso la Alianza de las Civilizaciones.
*Gracias por ampliar las libertades y derechos civiles, con las leyes de Igualdad, la de Matrimonio igualitario y la de ampliación de la interrupción voluntaria del embarazo.
*Gracias por creer que la educación es primordial para que el país avance y creer en los valores cívicos, con la implantación de la asignatura: educación para la ciudadanía.
*Gracias por la lucha contra la violencia machista y por ayudar a conseguir que muchas mujeres vivan más seguras y pudan seguir sus vidas.
*Gracias por creer y confiar en Caataluña, ayundando a impulsar el nuevo Estatut y por conseguir, junto al President Montilla, la mejor financiación para Cataluña.
*Gracias por haber ayudado a conseguir el cese de la actividad terrorista.
Gracias, gracias y gracias por muchas cosas más, que entre todos hemos conseguido, teniendo un pais, unas ciudades y unos barrios mejores, mejorando la calidad de vida de las personas y haciéndonos más libres. Gracias por las políticas progresistas, gracias por defender los derechos sociales y haber apostado por ayudar a los más necesitados, con la Ley de la Dependencia.

Creo que dicho esto, queda claro los avances conseguidos y aunque en estos momentos la situación no es la más idonea para defender al gobierno actual, sí es el momento para no olvidar y para pensar que todo esto no ha sido posible por casualidad, sino que sólo ha podido ser, gracias al gobierno progresista del PSOE y gracias al Presidente Zapatero.

El Partido Popular, no cree en loa avances conseguidos y sus propuestas van encaminadas a volver atrás y a defender sólo a "los suyos", que no coincide con quien más lo necesita.

En Cataluña. tenemos claro que no es lo mismo Rubalcaba que Rajoy y por eso y con la cabeza bien alta vamos a iniciar una campaña nuy complicada, pero que supone uno de los retos más importantes en los últimos tiempos y esto es conseguir que en los momentos complicacos, hay que seguir confiando en las políticas progresistas, aprendiendo de los errores y afianzando los aciertos y esto sólo es posible, si el 21 de Noviembre sigue habiendo un gobierno de izquierdas con el Partido Socialista, un gobierno liderado por Alfredo Pérez Rubalcaba.

Gracias Predidente, Gracias compañero y buena suerte!

Adelante compañero, CON RUBALCABA, a GANAR!

67 años..., ¿Por qué?

2010-12-17T19:10:00.000+01:00

Estamos viviendo momentos difíciles, tanto a nivel económico, como ideológico y de valores, pero hay algunos temas que deben ser tratados desde la seriedad y muy meditados antes de tomar decisiones.

Vaya por delante una primera aclaración, para que este escrito no sea tachado de crítica, sino más bien de una reflexión, bajo mi humilde opinión personal.

Aclarar, que entiendo que partimos de una situación difícil y agravada por algunas circunstancias para España; que tengo claro que los ideales y valores socialistas (o socialdemócratas) y sus representantes siempre han sido y son los primeros defensores de un sistema de pensiones y que luchan por el bien común y la colectividad; que entiendo que las presiones internacionales y más concretamente Europeas, exigen tomar decisiones difíciles para los ciudadanos; y que creo que algunas medidas y decisiones tienen que tomarse con valentía, porque aunque representen un posible perjuicio en el presente, puede ser un beneficio para el futuro.

Pues bien, aclarado mi planteamiento, creo que hay pensar dos veces en si algunas medidas son estrictamente necesarias para dar soluciones a todo lo planteado. Y sí, me refiero a la posible propuesta de aumentar a 67 años la edad de jubilación.

Tengo claro que es un tema que debe debatirse y tratarse en el sitio que le toca, que es el Pacto de Toledo, pero está bien que todos aportemos nuestro pequeño grano de arena, ya que el futuro lo construimos entre todos.

Por lo tanto, pienso que es posible que el sistema de pensiones necesite una revisión ya que, aunque hemos podido disfrutar durante un tiempo de medidas encaminadas a favorecer la natalidad, la realidad es, que el continente Europeo, en concreto España y así también Cataluña, tiene una tendencia al envejecimiento de su población, generándose una pirámide invertida, en la que la parte más grande se sitúa arriba con la población más envejecida y la cúspide abajo con los nacimientos; a lo que podemos añadir el aumento de la esperanza de vida.

Dicho esto creo, por tanto, que seguro que es necesario presentar medidas que ayuden a que nuestro sistema de pensiones (que hoy tiene superávit), pueda permanecer en el tiempo y pueda seguir siendo uno de los pilares del estado del bienestar en el futuro, pero, la medida de aumentar a 67 años la edad de jubilación ¿ es la mejor?.

Ya sé que forma parte de todo un paquete de medidas y que no es la única, pero bajo mi punto de vista, entre todas, no parece la buena.

Pienso que, desde la responsabilidad, todos tenemos que decir que pensamos de una medida como esta y en mi caso, no la veo coherente.

Creo que el gobierno de España, que hace un buen trabajo por la cohesión social, tiene que recapacitar en esta medida, más aun, cuando todo el resto del Parlamento, sindicatos y gran parte de la población, considera que es una medida injusta. No me gustaría pensar que esta situación me recuerde a otros momentos, no muy lejanos de nuestra historia, en que se tomaban decisiones teniendo en contra al resto de parlamentarios y a gran parte de la ciudadanía.

En conclusión, creo en la capacidad de responsabilidad de este gobierno y en la capacidad de debate del parlamento, para que entre todos se llegue a un acuerdo y se haga una reforma que favorezca al sistema (que quiere decir al futuro de las pensiones para los ciudadanos), pero siempre desde los derechos sociales adquiridos y desde los valores que representan a quienes nos gobiernan, que son en gran parte, los de muchos ciudadanos que le han dado su confianza.

El CANVI REAL: les dades, la realitat...; el per qué Jose Montilla és un bon president i és el millor candidat.

2010-10-15T18:05:00.004+02:00

S'apropa les eleccions del 28 de Novembre, de les que hem de triar un nou President i un model de país per Catalunya.

Jo, ho tinc clar; i durant tots els dies de pre-campanya i de campanya aniré posant les meves raons del per qué el model del Partit Socialista de Catalunya és el més segur i rigorós i el per qué

José Montilla és el millor candidat.

Per començar deixo el link per fer una ullada general a les mesures que han canviat Catalunya e els últims 7 anys gràcies als governs progresistes: EL CANVI REAL.

http://presidentmontilla.cat/100-dades-canvi-real

2010-04-06T17:28:00.002+02:00

El president Montilla acorda amb els agents socials un paquet de mesures per reactivar l’economia

El president de la Generalitat i primer secretari del PSC, José Montilla, signarà el proper dilluns amb els agents socials 30 compromisos que serviran per reactivar l’economia de cara al proper any 2010. L’acord, que es composa de les ‘mesures urgents’ per poder fer front a la crisi econòmica l’any vinent, es formalitzarà juntament amb els representants dels principals sindicats de Catalunya (UGT i CC.OO.) i de les patronals Foment del Treball i Pimec.
El document es fruit del treball dels darrers mesos i recull les mesures que durà a terme el Govern durant l’any 2010 “per fer front a la situació de crisi” i aconseguir “canvis eficaços” en l’objectiu comú d’ “establir les noves bases per a un model econòmic que es pugui mantenir com a mínim tres o quatre dècades”. Segons es reflexa a l’acord, es fa pal•les la necessitat d’intensificar les polítiques actives d’ocupació; potenciar les capacitats dels treballadors; reactivar l’economia, millorar el finançament i la liquiditat del teixit empresarial; estimular l’activitat industrial, la innovació i la internacionalització de les empreses; protegir les famílies en situació de risc; potenciar la xarxa social i desenvolupar el pacte pel dret a l’habitatge.
El conjunt del paquet de mesures estan valorades en uns 6.000 milions d’euros que constitueixen el compromís del president i el Govern en la lluita contra la crisis durant el 2010, un any clau per a la recuperació econòmica.

Siempre Obama

2010-01-20T17:34:00.002+01:00

Hace un año puse un post en mi blog como la mayoría de blogeros hablando e la noticia Obama Presidente!!!!. Yes we can..., y todo loque significó.

Pués bien, al final de mi post, puse esto: "Está claro, que Obama tampoco será el salvador del mundo, ni el que solucione en dos días la herencia de Bush, pero auqnue llegue un día en el que ya no sea tan aclamado, el soñador(luther king) habrá conseguido su sueño y el sueño (Obama), está vivo...; los cambios importantes perviven en la historia"

Hoy, que parece que Obama,tal y como dije, ya no es tan aclamado, y en momentos bajos como éste, el el que los demócratas han perdido el senador de Massachussets, después de décadas, no debemos caer en la tentación de la crítica fácil ni en el : "yo ya sabía que no era tan bueno como nos hizo creer".

Pienso que es al revés. Hoy precisamente el "sueño" sigue vivo porque el cambio conseguido permanece, la lucha por unos Estados Unidos mejores sigue en pie, más derechos, obligaciones por igual para todos y un comportamiento más democrático con el mundo.

Esto es el trabajo de Obama en un año. Sé que hay cosas que podrían haber sido mejor y que dentro de 3 años habrán otras tantas para criticar, pero ahora, es el momento de seguir creyendo, que el cambio ha servido para mucho y que aunque parezca que la agenda se bloquea, Obama tendrá la capacidad de salir adelante y dirigir Estados Unidos de la mejor manera posible, hecho que seguro nos beneficiará al resto de países

"Per la dignitat de Catalunya": Editorial redactado conjuntamente por 12 diarios Catalanes

2009-11-27T17:17:00.006+01:00

: fuente

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.
L’expectació és alta
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al•lusió a les causes del retard de la sentència.
Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència. No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).
Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel•lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.
Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Publiquen aquest text El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Mañana, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa.

Más ascensores para los ciudadanos de Barcelona

2009-09-30T17:53:00.000+02:00

No podía dejar de tratar este tema, ya que creo que es muy importante y preciso explicar este tipo de cosas, ya que es lo que demuestra y lo que diferencia a los políticos; en este caso el Ayuntamiento de Barcelona con su alcalde Jordi Hereu tiene clara su posición, trabajar por las personas, mejorar la calidad de vida de los ciudadanos de la ciudad.

En estos momentos en que la política no es un tema que deje indiferente a nadie y en muchos casos de manera negativa y que la ciudad de Barcelona recibe un cierto "acoso y derribo" por parte de ciertos medios y personas, creo que es de recibo dar importancia a este tipo de medidas, llevadas a cabo, para favorecer a las personas

Las ayudas para instalar 2400 ascensores en las viviendas, no es algo improvisado, sino una medida recogida en el plan de vivienda 2008-2016 y que el ayuntamiento de Barcelona cumple, poniéndola en marcha.

El hecho de poner en marcha esta medida, supone que en el transcurso de un tiempo muchos ciudadanos de Barcelona, que en su día no tuvieron la posibilidad de comprar una vivienda que tuviera ascensor en la finca, ahora podrán (siempre que técnicamente sea posible), acordar en junta, la instalación de estos y podrán acogerse a esta iniciativa de solicitar la ayuda al Ayuntamiento (Vivienda); el programa de ayudas subvenciona hasta el 60% del valor de la instalación.

Además así como las familias se benefician de esta medida como vecinos de una comunidad, también se contempla la posibilidad de solicitar ayudas personalizadas para familias con pocos recursos para beneficiarse del 100 % del importe total.

En conclusión, esta iniciativa y las medidas de las que se puede disponer, sólo indican la preocupación por mejorar la accesibilidad de las personas en su propio domicilio; que la vivienda no se convierta en un lugar de internamiento por no poder acceder a la calle por falta de movilidad o el simple hecho de facilitar la vida a los ciudadanos de Barcelona simples tareas como subir un carro de la compra o un carrito de un bebé.
Luchar y trabajar por mejorar la vida de las personas, que debe ser lo principal para un ayuntamiento y así se demuestra en Barcelona.

Inaguració de Ràdio Ferran Tallada

2009-09-15T17:30:00.003+02:00

Ahir 14 de Setembre, vaig poder assitir a la inaguració que es va fer de la nova Ràdio Ferran Talladan ( http://radiotallada.blogspot.com/) , a l'espai jove Boca Nord.

Aquesta ràdio (així ho van relatar els seus protagonistes), és un projecte d'uns "amics" que un dia van decidir el perque ells no podien informar, possar la música que le gent li demanés o fer diverses activitats; així van pensar que tot això es podia fer a través d'una ràdio.

És un projecte jove, fet per gent jove, que en algun dels casos, com el seu director, el Toni Femenia, ja té una trajectòria, ja que ha participat a Bocaràdio. És un projecte, per tant, engrescador que tinc tota la certesa que funcionarà i els anirà molt bé i que s'obriren un lloc entre els diferents projectes de ràdios que tenim al districte.

Sempre que un grup de joves decideix engegar un projecte nou i en concret si es tracta de comunicar és molt positiu, ja que ens demostra la societat viva i rica que tenim a Barcelona i en concret al districte d'Horta Guinardó.

Els dessitjo molta sort i endavant!!

Barcelona 07-09, dos anys de bon govern de Jordi Hereu

2009-06-18T18:40:00.004+02:00

Efectivament, ara es cumpleixen dos anys de govern de l'Ajuntament de Barcelona, que va començar, quan Jordi Hereu al maig del 2007 va revalidar el suport ciutadà a les urnes i va ser el·legit, com a alcalde de la ciutat.
Aquests dos anys es poden resumir en la frase coneguda del alcalde i que és demostrable amb dades: "contra la crisis més Barcelona".

Així, el govern bipartit (Psc + Icv-Euia), liderat per Jordi Hereu, ha continuant fent de Barcelona ciutat capdaventera en la promoció econòmica, innovació, en la aplicació de polítiques socials de proximitat i en la millora de la mobilitat, entre d'altres.

No em posaré a donar dades, que poden trobar-se i ser confirmades a altres mitjans, però sí voldria destacar algunes mesures, que diferencien el fet que Barcelona tingui un govern d'esquerres amb Jordi Hereu, com alcalde i no el que altres volen, governs de dretes y mesures, que al final, retallan drets als ciutadans.

Com deia, vull recordar algunes dades importants; així, Barcelona és la capital de la Mediterrània, essent escogida, per tenir la seu a la ciutat. És la ciutat, que més inverteix de tot l'Estat i això ho demostren les dades: 23.000 llocs de treball, amb el projecte del 22@, garantint la continuïtat de les fires i creant 700 empreses, amb programes de formació i ocupació.

Per un altre lloc, tenim un port i un aeroport més competitiu, en concret aquest últim, per la possada en funcionament de la nova T1; així, com també, la propera nova estació de la Sagrera, que dóna centralitat a la ciutat, amb l'arribada de l'AVE.

També recordar, que s'ha iniciat el nou model de serveis socials, creant un centre de referència a cada barri i el pla d'acció contra la pobresa, que demostra que en moments de dificultat (com l'actual, amb la crisis), no es deixa exclòs a ningú; així també, com 7 noves biblioteques, 10 escoles bressol, punts atenció sanitària o el nou espai jove de gràcia.

Com a dades d'importàcia, s'han de recordar (per finalitzar) l' aposta d'aquest govern i del seu alcalde per la mobilitat, amb la implantació del Bicing i del Metro nocturn.

Per tant, amb totes aquestes dades podem dir, que, encara que també poden haver errors i que molts serveis i moltes coses són millorables, s´han complert dos anys de bon govern i resten altres dos, per continuar fent de Barcelona ciutat engrescadora, cosmopolita, moderna i en general el que aquest govern i molt especialment vol el Jordi Hereu, la CIUTAT DE LA GENT!!

AGO del Consell de Joventut d'Horta Guinardó

2009-04-20T17:52:00.002+02:00

Aquest cap de setmana s'ha celebrat l'assemblea del CJD7, és a dir, del Consell de Joventut d'Horta Guinardó.

Com cada any s'han fet informes, tant del que s'ah fet, com propostes del que es farà, i debatut diferents resolucions entre totes les entitats presents a l'assemblea.

A destacar: sha escogit el nou secretariat, renovant entitats, ja que feien 4 anys que hi eren. Per tant s'ha elegit un nou equip, com sempre amb gent jove amb empenta i ganes de tirar endavant propostes i transforma-los en projectes per millorar una mica el protagonisme dels joves en el districte en concret i en la societat en general.

L'Alba Cuevas, ha deixat la presidència amb una bona feia al darrera i bons resultats; aquest testimoni l'agafa l'Eulàlia, que segur que ella i la resta del secretariat, així com totes les entitats en general, continuaran fent propostes i incidint en les polítiques de joventut del districte i de Barcelona i entre tots farem que aquest any i tots els que vinguin, estiguin plens d'activitat impulsades per les entitats i amb el suport del districte, la Regidora i en concret pel Conseller de Joventut.

Vull agrair, com antic membre del secretariat d'aquest consell, tot el suport de tots els companys i la feina feta, de manera conjunta durant el temps que vam estar junts i ara, desde perspectives diferents, però tirant propostes conjuntes igualment.

gràcies

Enhorabona Eulàlia! i Felicitats al Consell i a totes les entitats juvenils del districte per fer que l'activitat jove a Horta Guinardó estigui més viva que mai!!

Hem augmentat la despesa social per habitant en un 85% des de l'any 2000. Altra vegada, Mas no té bé les dades...

2009-03-17T19:53:00.003+01:00

Tots tenim dret a fer propostes o declaracions sobre com afrontar la crisis i més encara si estracta del President de la Generalitat o del president del principal partit de l'oposició.

Però trobem una diferència molt gran, ja que la intervenció del President va ser amb dades reals, sense enganyar ningú i sense fer demagògies, amb un discurs valent i ple de força per afrontar la crisis i que no surtin afectats els més débils.

En canvi la conferència que va fer ahir, l'Artur Mas, va estar carregada de dades no del tot correctes i incongruents unes amb les altres.

Així vull recordar dos aspectes que va tractar. Per un costat, va dir que s'havia de fer un pla per augmentar els contractes indefinits, en concret, dels joves, ja que seria un punt d'estabilitat enmig de la crisi; això segur que tots estem d'acord, però al senyor Mas se li oblida dir que aquest pacte ja ho van proposar ells amb els seus companys de viatge, en aquell moment, el PP, i no ha sortit bé i funciona correctament.
Llavors, bé la segona part, vinculada amb la primera; Mas diu que a les empreses se li ha de donar marge quan hagin "d'ajustar plantilles"; és a dir, que demana abaratiment dels comiats!!! i després diu que no vol que els afectats de la crisis siguin els de sempre...; doncs senyor Mas, si es fa això precisament no surten beneficiats els treballadors.

Per últim, com sempre, molts partits (de la dreta), demanen la rebaixa dels impostos. Entenem l'esforç que suposa complir amb els rebuts que tots tenim cada mes i afegint la situació de crisis, encara més, però el que està clar, és que si es vol augmentar la inversió i sobretot en despesa social, s'ha de mantenir uns impostos, es directament proporcional, encara que a CiU i altres no ho interpretin així...; està clar, no pensen en l'agment de la despesa social.

Desde el govern de la generalitat té molt clar qui són els principals afectats de la crisis i per això hem complert en aquests dos anys, amb moltes de les propostes, com l'agment de la despesa en un 85 % desde l'any 2000, s'ha duplicat els recursos dedicats a la innovació empresarial i moltes altres.

5 anys,podem començar a parlar...

2009-03-11T17:54:00.004+01:00

Després de 5 anys, puc parlar i dir, amb el major respecte, alguna cosa sobre el fatídic 11/03 del 2004.

No vull parlar dels 4 dies tan intessos que vam viure, sinò anar més allà i fer només un petit esment a lo més important del dia d'avui, a totes les de víctimes mortals i els ferits i a les seves families que van patir el major crim, assassinat i atac que hem vist al nostre estat. (sense desmereixer a la resta de víctimes, totes són víctimes iguals i tots són assassins iguals)

Com he dit només demanar, com molts avui, un minut de silenci, mostres de suport per tots els afectats i continuar lluitant perque un acte tan vil com aquest no torni a passar mai més.

Una vegada fet l'esment general, espero em permeteu recordar de manera especial a una persona.

El dia 11/03 en aquests trens, vam perdre molts amics, companys, o simplement persones que com la resta només estavan fent les seves feines, sense fer mal a ningú, però en el meu cas i la meva familia, vam perdre una gran amiga, amiga de tota la vida que havia viscut molts anys a Barcelona, però en un moment de la vida els seus pares van voler tornar a Madrid.

Ara, no teniem un contacte, dia a dia, però era la nostre amiga, s'havia casat feia menys d'un any i tenia molta vida per endavant. Espero i dessitjo que els seus pares i el seu marit, encara que enten difícil, puguin haver trobat la manera de continuar.

Un record molt especial per tú amiga Begoña!!, no t'oblidarem mai!!

Es fa difícil transmetre aquestes paraules, però crec que era el moment de compartir-lo.

gràcies

Canvis al districtes..., millora per la gent,...millora BARCELONA

2009-03-10T16:59:00.004+01:00

Aquesta podria ser una carta d'una/un ciutadana/dà de Barcelona.

A l' atenció del senyor Alcalde, Regidors, Consellers i altres càrrrecs de l'Ajuntament de Barcelona,

Vull dirigir-me a tots per fer algunes aportacions de temes que poden ser interessants per continuar millorant la nostra ciutat de Barcelona.

En primer lloc, vull agrair la feina feta fins a aquest moment per tots el representants polítics en general i al govern de l'Ajuntament per portar a terme el Pla d'actuació de la ciutat i dels districtes, en particular, amb els seus regidors i consellers fent feina dia a dia, per la millora dels barris i de la seva gent; però crec que és moment de canvis.

Proposo algunes coses que crec, que com jo, comparteixen altres ciutadans d'aquesta ciutat; crec que han de continuar treballant per la gent i amb la gent, per les entitats dels barris i amb elles, proposen idees, fent propostes, renovant procediments...; crec que han de fer tots el canvis que considerin oportuns per tal que aquesta ciutat continuii sent una de les més importants d' Europa i per millorar tot el que sigui possible; per la meva part tenen tot el meu suport, canviin procediments, canviin persones o canviin responsabilitat de mans, el cas, que formin grups forts, cohesionats i units per contiuar donant lo millor de tots per aquesta ciutat i per la seva gent.
Aquestes són algunes de les principals idees que crec que poden ser interessants, perque les desenvolupin; axí també penso en una millora o renovació/ampliació dels processos de participació; crec que els processos de participació existents ja són bons, però si es poden ampliar millor; no sé exactament de quina manera, però penso en persones que estiguin dedicades plenament pels barris i òrgans o consells participatius que siguin més propers als ciutadans i obrin un ventall de possibilitats de treball més àgil entre districte i la gent.

En conclusió, el nivell de satisfacció és òptim, no crec que sigui necessàris canvis per errors en qué s' ha fet o per qui, sinò canvis per continuar treballant en la gestió que ténen asignada i per millorar, si es pot, perque reverteixi en la millora dels ciutadans de Barcelona, com no podria ser d'altra forma.

Això és el que jo penso, que pensen de tot això?.

Ciutadana/ciutadà de Barcelona

Per tant, crec que no fa falta dir més; desde el districte d'Horta Guinardó i en concret des del grup socialista, hem pensat lo mateix que es demana en aquesta posible carta, i hem fet canvis, per tenir un grup fort i cohesionat, per continuar treballant amb la gent i amb les entitats i per desenvolupar tot el procés de proximitat i participació, que suposarà els nous consells de Barris i els seus consellers respectius.
En conclusió canvis per continuar treballant pels barris, pels seus ciutadans i en general per continuar fent Més i Millor Barcelona.

yes we can!, yes we did!, we have overcome!

2008-11-05T21:53:00.004+01:00

Después de tiempo vuelve con este post y como la mayoría, me hago eco de la notícia..., OBAMA PRESIDENTE.

Sólo quiero destacar la parte más humana, ya que todo lo que significa ya se ha destacado en noticias, especiales, blogs diversos, etc...;

Efectivamente, cómo dice el encabezado, hay ciertas frases que resumen la jornada electoral y todo el proceso vivido ayer en Estados Unidos:

Yes we can (sí podemos), yes we did(sí lo hicimos) y we have overcom (lo hemos conseguido); y así es lo hemos conseguido, hemos podido llegar a ver cómo una de las democracias más antiguas ha roto todos los prejuicios del pasado y ha dado la oportunidad para ocupar la casa blanca a un afroamericano...;

Obama, ha sido comparado con Keneddy, en varias ocasiones, y así es, ya que recordando su discurso(de Keneddy), en 1961, dijo "que era el momento en el que una nueva generación tomará la antorcha", y cogiera el testigo que el pueblo le daba para realizar el cambio que la sociedad americana necesitaba; así hoy vuelve a ser ese momento.

Por último recordar a Luther King, cuando en su discurso de 1963, decía "tengo un sueño: sueño en el día en que todos los hombres sean iguales..." y tb, "cuando repique la libertad y la dejemos repicar en cada aldea y en cada caserío, en cada estado y en cada ciudad, podremos acelerar la llegada del día cuando todos, negros y blancos, judíos y cristianos, protestantes y católicos, puedan unir sus manos y cantar las palabras del viejo espiritual negro:'¡Libres al fin! ¡Libres al fin! ¡somos libres al fin'."
Obama toma el testigo de Keneddy y el de Luter king y dice: "gracias! el cambio no era ganar las elecciones, sino que empieza a partir de hoy"; Así ya no habrá estados rojos, ni estados azules, sino unos estado unidos y más libres.
Está claro, que Obama tampoco será el salvador del mundo, ni el que solucione en dos días la herencia de Bush, pero auqnue llegue un día en el que ya no sea tan aclamado, el soñador(luther king) habrá conseguido su sueño y el sueño (Obama), está vivo...; los cambios importantes perviven en la historia.

¡¡¡¡FELICIDADES A LA SOCIEDAD AMERICANA!!!, EL CAMBIO HA LLEGADO

Grandes noticias; reacciones incomprensibles

2008-07-26T13:04:00.002+02:00

Todos los días escuchamos noticias, unas buenas otras malas, pero la característica que las une es que no sorprenden.

Pero hace unos días, he escuchado una que creo que es importante destacar. El institut Dexeus, ha realizado de manera gratuita intervenciones de reconstrucción de los órganos genitales a dos mujeres subsaharianas, en concreto de Gambia y Costa de Marfil; esto considero que es algo importante, ya que no debemos nunca olvidarnos, que lo importante es denunciar este trato vejatorio que reciben muchas mujeres en varios países del mundo y hacer todo lo que podamos para conseguir erradicarlo, pero a la vez, está claro que es muy importante, que un equipo de médicos hayan realizado de manera pionera en Cataluña este tipo de operaciones que suponen algo más que una actuación médica, y que nos indica que detrás del frío laboratorio y de la sobria sala de operaciones, se encuentra un grupo de personas que se dedican a devolver la dignidad a unas mujeres, a las que sin ningún sentido, ha sido arrebatada.

Por otro lado, y para concluir la noticia, he leído comentarios sobre este hecho, en los que hay personas que hacen comparaciones con el retraso de ciertas operaciones en Cataluña; es verdad, que tienen una gran importancia también y además es totalmente comprensible la actitud de personas que llevan meses esperando una operación y pasando malos momentos, pero también es verdad que no es comparable, a mi modo de ver, una operación de rótula (algo muy importante, no lo niego), con devolver a unas mujeres, físicamente la sensibilidad, mentalmente, la dignidad; está claro que hay mucho que hacer para solucionar los problemas de todos en general, pero si abrimos bien los ojos, lo que vemos aquí es unas mujeres que han venido a Cataluña buscando algo distinto a lo que conocían y por suerte, han encontrado un mundo diferente..., un mundo mejor.

PRESIDENT MONTILLA! Fets i no paraules

2008-07-21T10:28:00.003+02:00

Efectivament! fets i no paraules!!; semblava només eslogan de campanya o frase feta, però tal i com alguns ja sabiem, era una manera de ser i d'actuar.

Efectivament, s'ha de tenir molt clar quins són els interessos que han d'estar per davant de qualsevol altra cosa i el President Montilla, ha tret matrícula d'honor a l'examen; ahir a la clausura del 11è Congrés del PSC, va fer un gran discurs deixant clar varies coses a diferents oients.

Per un costat, va demostrar al senyors de CiU, que Catalunya és molt intel·ligent i que no diferencia entre catalans bons i dolents, o de primera i segona o els que parlan bé o malament el català; en canvi sí saben diferenciar, entre partits que lluiten pels interessos de Catalunya i els que fan la seva pels seus interessos personals. Coincideixo totalment amb les paraules del Presisent, lliçons de Català, totes, lliçons de Catalanisme, cap ni una.

Per un altre costat, va deixar clar, com a Primer secretari, que el PSC té uns objectius i una línia de treball clara i que de moment ho vol fer de la mà dels companys del PSOE, sempre amb la autonomia de prendre les seves pròpies decisions de la mà de la seva comissió executiva i dels seus militants.

Per últim el missatge pels ciutadans de Catalunya; Catalunya pot estar tranquil·la, ja que té una gran President, que no anteposa interessos de partit i axí es demostra en la gran frase: "José Luís te queremos, pero queremos más a Cataluña"; i és així quan es tracta del país, el PSC i el seu Primer secretari, com a President de la Generalitat, lluitará per aconseguir el millor finançament i millores en general per Catalunya, perque així es va votar amb l'estatut, perque així ho vol el poble de Catalunya i perque está convençut de que ha de ser així; per tant està clar, tenim un bon President i encara donarà més sorpreses a molts; ..., efectivament: FETS!!

possiblement..., poc oportú; possiblement..., necessari

2008-07-08T16:50:00.002+02:00

Avui només vull escriure aquest post, per comentar la concentració "65 minuts contra la jornada laboral de 65 hores".

Aquest dissabte es va convocar una concentració davant la seu del parlament europeu a Barcelona, en la que vam assistir un grup de joves socialistes-progressistes i quelasevol que es va voler afegir contra la directiva, que significa un retrocés en els avenços de la dignitat laboral i de tot el que s'havia aconseguit fins ara.

En conclusió, es possible que no fos el moment oportú per realitzar la concentració, que l'organització l'hauria d'haver pensat millor o que només ens tindriem que haver sumat a les concentracions de plataformes, que es faran després d'estiu, però pensem que encara que tot això sigui cert, hem demostrat que els joves ens movem, que estem preocupats pel retrocés social que suposa la directiva i que volien sortir a dir NO AL RETROCÉS, l'abans possible, encara que les plataformes o la resta de ciutadans primer es vagin de vacances.

65 hores ni parlar-ne!: Qualifiquem de greu regressió social l’eurodirectiva del temps de treball

2008-07-01T18:19:00.002+02:00

La JSC-Barcelona en col·laboració amb la JSC organitza una concentració de rebuig a l'euro directiva del temps de treball el proper dissabte dia 5 de Juliol a les 18.00hh davant de la seu de les Institucions Europees al Passeig de Gràcia 90 (amb Provença). La concentració de 65 MINUTS CONTRA les jornades laborals de fins a 65 HORES que possibilita la directiva esperem que sigui un acte obert de compromís ferm amb la dignitat laboral i els drets dels treballadors

El reconeixement

2008-06-13T17:52:00.000+02:00

El cap de setmana passat, vam tenir tot el districte d'Horta Guinardó ple d'actes, festes i celebracions repartides per tots els barris; però crec important destacar dos en concret.

Per un costat, al barri de la Teixonera es van fer les festes del barri, festes importants ja que han sorgit de la creació de la nova comissió de festes de teixonera, com sempre amb el suport de Mas Falcó-Penitents, però el més important amb la il·lusió, la feina i l'orgull de treballar un grup de veïns junts amb la resta de veïns, amics i representants del districte que van voler ser-hi amb ells.
Per un altre costat els dos actes d'entitats juvenils, que es van fer per celebrar els seus respectius aniversaris. Així el cau Perot Guinarda va celebrar el seu 25è aniversari i van fer una exposició de fotos i de records al centre cívic del Guinardó; Així també l'agrupament Mafeking es va reunir a laplaça Massies d'Horta per commemorar el seu 30è aniversari, amb jocs, cercavila-batucada, concert i moltes ganes de celebrar junts.
El més important, per tant, d'aquest cap de setmana no és tant detallar i informar d'aquests actes, que també, sinò de la importancia que té, que un barri torni a viure amb il·lusió les seves fetes i que tots els veïns la sentin com a seva, sense fer distincions entre els que creuen que defensen al barri i els que realment ho fan, fent que creixi en tots els sentits; i en segon lloc, que hem de estar molt contents de que dos entitats juvenils més, del districte, hagin arrivat a celebrar els seus 25 i 30è aniversari, ja que la lluita i la feina que fa una associació és molt important, però difícil de mantenir-se al capdavant després de tants anys i més en concret entitats juvenils que fan de la ciutat de Barcelona i en concret del districte Horta Guinardó, territoris importants i amb gent treballadora i amb la il·lusió de combinar l'educació no formal amb la formal, que és igual d'important pel desenvolupament dels joves.

El "SUPER MARTES"

2008-06-04T17:12:00.000+02:00

Llevabamos varios meses con esto del super martes y ¡¡¡por fin!!! ha llegado el punto y seguido..., ya que los demócratas ya tienen prácticamente candidato.
Estas próximas elecciones en Estados Unidos, nos demuestran que también (ellos) son capaces de dar un vuelco al estilo que ha gobernado hasta ahora y al prefil del candidato que hasta ahora se presentaba.
Llegado este punto, sabíamos que fuera quien fuera el candidato/a sería un gran triunfo del partido demócrata, ya que la presidencia podría llegar a manos de una mujer o de un afroamericano.
Al final el candidato parece que será Obama, el que se erige como el gran cambio para el pueblo estadounidense, el que parece que marcará un punto final en la deriba y en el delirio de algunas decisiones de la administración Buh y así lo esperamos desde aquí, esperando entablar nuevamente relaciones internacionales con ellos, no sólo las más básicas de colaboración, que ya las tenemos, sino también la de formar entre todos un mundo mejor sin la necesidad de presentarse ante el resto de mortales como el enviado de Dios que salvará a los pueblos, cueste lo que cueste y a través de una invasión, si la situación lo requiere.
En fin, si fuera americano estaría contento del giro político que se prevee, ganen republicanos o ganen demócratas, pero si hay que posicionarse, está claro, suerte McCain; me quito el sombrero ante la fortaleza de Hillary; pero sin duda: Huracan Obama: Yes, we can: OBAMA PRESIDENTE